Back مسألة القياس الكمي Arabic Measurement problem English Mõõtmisprobleem Estonian Problème de la mesure quantique French בעיית המדידה HE Problema della misura Italian 観測問題 Japanese Meetprobleem in de kwantummechanica Dutch ਨਾਪ ਸਮੱਸਿਆ Punjabi Problem pomiaru Polish
| Mecànica quàntica |
|---|
 |
|
Principi d'incertesa Història de la mecànica quàntica Cronologia de la mecànica quàntica |
|
Conceptes fonamentals |
|
Científics Bell · Bohm · Bohr · Born · Bose · de Broglie · Dirac · Ehrenfest · Everett · Feynman · Heisenberg · Jordan · Kramers · von Neumann · Pauli · Planck · Schrödinger · Sommerfeld · Wien · Wigner · Salam · Riazuddin |
En mecànica quàntica, el problema de la mesura és el problema dels resultats definits: els sistemes quàntics tenen superposicions, però les mesures quàntiques només donen un resultat definit.[1][2]
La funció d'ona en mecànica quàntica evoluciona determinísticament segons l'equació de Schrödinger com una superposició lineal de diferents estats. Tanmateix, les mesures reals sempre troben el sistema físic en un estat definit. Qualsevol evolució futura de la funció d'ona es basa en l'estat en què es va descobrir que es trobava el sistema quan es va fer la mesura, és a dir, que la mesura "va fer alguna cosa" al sistema que no és òbviament una conseqüència de l'evolució de Schrödinger. El problema de la mesura és descriure què és aquest "alguna cosa", com una superposició de molts valors possibles es converteix en un únic valor mesurat.
Per expressar les coses d'una altra manera (parafrasejant Steven Weinberg),[3][4] l'equació de Schrödinger determina la funció d'ona en qualsevol moment posterior. Si els observadors i els seus aparells de mesura es descriuen mitjançant una funció d'ona determinista, per què no podem predir resultats precisos de les mesures, sinó només probabilitats? Com a pregunta general: com es pot establir una correspondència entre la realitat quàntica i la realitat clàssica?[5]
- ↑ Schlosshauer, Maximilian (en anglès) Reviews of Modern Physics, 76, 4, 23-02-2005, pàg. 1267–1305. arXiv: quant-ph/0312059. DOI: 10.1103/RevModPhys.76.1267. ISSN: 0034-6861.
- ↑ Leggett, A. J. (en anglès) Science, 307, 5711, 11-02-2005, pàg. 871–872. DOI: 10.1126/science.1109541. ISSN: 0036-8075.
- ↑ Weinberg, Steven. «The Great Reduction: Physics in the Twentieth Century». A: Michael Howard. The Oxford History of the Twentieth Century (en anglès). Oxford University Press, 1998, p. 26. ISBN 0-19-820428-0.
- ↑ Weinberg, Steven Physics Today, 58, 11, 11-2005, pàg. 31–35. Bibcode: 2005PhT....58k..31W. DOI: 10.1063/1.2155755 [Consulta: free].
- ↑ Zurek, Wojciech Hubert Reviews of Modern Physics, 75, 3, 22-05-2003, pàg. 715–775. arXiv: quant-ph/0105127. Bibcode: 2003RvMP...75..715Z. DOI: 10.1103/RevModPhys.75.715.